Rusiñol i el Castell de Montsoriu

30 gener 2012 § Deixa un comentari

Amb bona coincidència avui, el web de Patrimoni.gencat, publica un reportatge sobre el Castell de Montsoriu fent un recorregut pel castell llegendari, la fortalesa, el palau i les històries de bruixes. El podeu llegir seguint aquest enllaç: “Castell de Montsoriu: Si n’era una vegada…“. Precisament dins l’exposició Santiago Rusiñol. La campanya de Poblet de 1889 hi ha una peça en referència al castell de Montsoriu, dins l’àmbit dels precedents que porta per títol “L”atracció de les ruïnes” i que engloba l’atracció que Santiago Rusiñol sent per les ruïnes dels grans recintes monumentals de Catalunya on, a banda del citat castell, s’hi integren també indrets com l’abadia de Sant Joan de les Abadesses, el monestir de Ripoll o el castell de Centelles. Les excursions seran les impulsores d’una producció, no només pictòrica, on en destaca el dibuix ràpid “del natural“, sinó també els seus fragments narratius, en una mirada que unifica ambdues formes expressives.

El Castell de Montsoriu és una de les obres representatives d’aquest període, als inicis de la dècada dels 80 del segle XIX, es tracta d’un dibuix sobre paper, signat per Rusiñol l’any 1883, precedent de l’interès per les grans ruïnes de Poblet.

"Castell de Monsoriu", dibuix sobre paper, ca. 1883. Galeria Sícoris, dins "Santiago Rusiñol. La campanya de Poblet de 1889" del MVR.

El text on Rusiñol descriu l’excursió a Taga i la Vall de Ribes el 1880 que emprèn amb Ramon Picó i Campamar i Àlvar de la Gàndara i que l’any següent publica Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana acompanyat de dibuixos que l’artista realitza és considerat el seu primer article. Conté els elements literaris i plàstics que caracteritzen la seva producció durant l’etapa d’excursionista i de pintor realista, en la que la visió del dibuixant i del pintor s’expressa amb l’acurada llengua de novell escriptor en llengua catalana. Les ruïnes del castell de Sant Joan de les Abadesses li inspiren evocacions expressades amb entusiasta devoció:

Davant les ruïnes (…) Per uns instants els raigs platejats de la lluna les il·luminen i veiem per tots costats parets esquerdades i rublertes d’heura, finestrals conservant l’esvelta columneta, muralles caigudes i entre la bardissa, la torre que un jorn serví de guaita del castell i que encara avui sembla que guardi aquestes negrenques ruïnes cridant amb apagada veu al caminant: “Venereu-les pel que foren” i l’eco respon al lluny: “pel que foren”.

Advertisements

Els comentaris estan tancats.

What’s this?

You are currently reading Rusiñol i el Castell de Montsoriu at Santiago Rusiñol.

meta

%d bloggers like this: